DIGESTIÓ BUCAL DE L'ALMIDÓ

PRÀCTICA FETA EL 22/11/16

En la boca les alimentos son mastegats i es mezclen ab la saliva. Les alimentos trituras i insalivats formen el bol alimentari, el qual és espentat per la llengua cap a l'esofag i d'ahí és transportat a l'estòmac. En la boca trobem, entre altres, la llengua: un músucul amb gran cantitat de papil·les gustatives y la funció de la qual és mesclar els aliments i facilitar el trànsit cap a l'esòfag. En la cavitat bucal desemboquen les glàndules salivars, que secreten saliva. La seua funció és actuar com a lubricant, destruir part de les bactèries que contenen els aliments i començar la digestió química amb l'ajuda d'enzims.
En apuesta pràctica anem a comprovar com la saliva, a través de l'amilasa, comença a trancar les enllaços dels glúcids en la nostra boca.

MATERIALS:

• Mostra d'almidó
• Gradilla
• 6 tubs d'assaig
• Pinces
• Encenedor d'alcohol
• Pipeta
• Lugol
• Fehling A i B
• Saliva 
• termòmetre

PASSOS A SEGUIR:

1. Posem aigua i la calentem fins que aplegue a una temperatura d'uns 37ºC (per imitar la temperatura corporal del cos)
2. Posem saliva en els 6 tubs d'assaig i una mostra d'almidó
3. En un dels tubs posem Lugol i en l'altre Fehling A i B
4. Les quatre tubs restants les pose en l'aigua, dos durant 5 minutes i autres dos durant 10.
5. Després de que resten el temps necessàri en l'aigua, els traïem i en un posem Fehling i en l'altre Lugol.

En aquesta practica podem observar que el midó en Lugol dona positiu per la unió de les molècules.  En els dos primers tubs, tant el Fehling com el Lugol donen negatiu, per lo tant això vol dir que la saliva ha trencat part dels enllaços però no els ha desfet del tot. Tan mateix en els quatre tubs restants,  en Fehling dona possitiu però en el Lugol dona negatiu, això ens indica que la saliva ja ha desfet la mostra d'almidó que haviem posat en els tubs.

DETERMINACIÓ DE GLÚCIDS

PRÀCTICA FETA EL 15/11/16

Els glúcids son biomolècules organiques formades per carboni, hidrogen i oxigen. La seua funció és donar energia al cos. Segons la quantitat de molècules adherides, es classifiquen en monosacàrids, que són els més senzills i els que donen energia més ràpidament. Oligosacàrids, compostos de 2 a 10 monosacàrids. I els polisacàrids, són macromolècules polimèriques formades per diverses unitats de monosacàrids units per enllaços, l'energia que donen és a més llarg termini. 

En aquesta pràctica hem agafat diferents tipus de glúcids i hem comprovat quins tenen poder reductor i quins no. 

MATERIALS:

• Mostres de glucosa, fructosa, sacarosa i midó
• 8 tubs d'assaig
• Fehling A i B
• Lugol
• Pinces
• Encenedor
• Encenedor d'alcohol
• Graella

PASSOS A SEGUIR:

1. Posem unes gotes de mosta en dos tubs d'assaig, de manera que ens posem en els 8.
2. Després afegirem a un dels tubs d'assaig de cada mostra, Fehling A i després la mateixa cantitat de Fehling B.
3. Els mesclem i agitem el tub. L'agafem en unes pinces i el calentem fins que ixquen bombolles. Aleshores l'apartem i el deixem que es gele.
4. En els altres tubs afegim una gota de Lugol.

Al deixar que donen lloc les reaccions, en aquelles mostres on hem afegit Fehling, la fructosa i a glucosa, canvien el color a roig, mentre que la resta obté un color verd. 

En les mostres que hem afegit Lugol, tan sols canvia de color el midó, la resta no.

→En la pràctica que jo vaig realizar no va exir bé la part del Fehling perquè vam posar poc de reactiu, Vam obstindre aquest resultat: 

La part de darer es de Fehling i la de davant de Lugol, on sí es pot observar bé la diferència entre el reductor i els no reductors.

AIXÒ PER QUÈ PASSA?

En el primer cas, canvien a color roig aquelles substàncies que són reductores. Justament observem que són aquelles que sols estan formades per una molècula.

En el segon cas, tan sols dona possitiu el midó, que és l'únic polisacàrid.

En ambos reaccions ocorre per els enllaços de cada substància.

Per a mes informació sobre les diferents tipus de glúcids: http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/Elsglucids.htm

Fonts d'informació: http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/Elsglucids.htm

CÉLULAS MADRE PARA ESTUDIAR LA ENFERMEDAD HSCR

Hirschsprung es una enfermedad congénita. Es una obstrucción del intestino grueso. Este empuja las heces fecales a través del colón con ayuda de unos músculos, y dichos músculos son controlados por una serie de células especiales llamadas células ganglionares. Los niños que padecen esta enfermedad nacen sin estas células en el colon.
Esta enfermedad aparece en uno de cada 5000 nacidos; suele presentarse en niños muy pequeños pero también puede darse el caso en adolescentes.

Para dar solución al problema, científicos del Centro Médico del hospital de Niños de Cincinnati han usado células madre pluripotentes para cultivar tejidos intestinales humanos que tienen nervios funcionales. Los científicos han utilizado los tejidos intestinales con nervios funcionales para reconstruir y estudiar el desorden severo del nervio intestinal.
Las nuevas oportunidades de investigación que también nos trae este estudio es la posibilidad de realizar estudios más profundos sobre la salud nutricional, la diabetes, las enfermedades intestinales graves y los cambios bioquímicos en el cuerpo.

Los investigadores sometieron a las células madre pluripotentes humanas a un baño bioquímico que desencadena su formación en tejido intestinal humano en una placa Petri, que genera organoides intestinales humanos tridimensionales. Para estos, diseñaron un sistema nervioso: generaron células de cresta neural en un plato aparte que fueron manipuladas para formar células precursoras de los nervios entéricos. La mezcla adecuada de ambos hizo que crecieran juntas de forma parecida al desarrollo del intestino fetal.
Los intestinos y nervios diseñados fueron trasplantados en ratones de laboratorio con sistemas inmunes suprimidos. Los tejidos funcionaron y se estructuraron de una manera similar al intestino humano natural.

Fuentes de información: http://www.phmk.es/disenan-tejidos-intestinales-humanos-y-nervios-funcionales/
http://bio-cord.es/noticias/celulas-madre-estudiar-enfermedad-hirschsprung/
http://www.gikids.org/files/documents/digestive%20topics/spanish/HIRSCHSPRUNG-Spanish.pdf
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001140.htm

https://es.familydoctor.org/condicion/enfermedad-de-hirschsprung/

OBSERVACIÓ DE LA SANG

PRÀCTICA FETA EL 15/10/16

La sang és un teixit líquid que recorre l'organisme a través dels vasos sanguínis, per on transporta cèl·lules, i tots els elements necessàris per dur a terme les funcions vitals. Una de les funcions de la sang és regular el transport de l'oxigen i l'eliminació de l'anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal.

En la pràctica d'avui hem intentat vore les cèl·lules que composen la sang. Per això necessitarem:

• Agulla estèril de 4mm
  
• Alcohol
• Cotó
• Portaobjectes
• Cobreobjectes
• Eosina
• Hematoxilina
• Contagotes
• Placa petri
• Microscopi

Seguirem els passos següents:

1. Agafem una peça de cotó i li posem alcohol per desinfectar-nos un dels dits.
2. Amb l'agulla ns punxem i traïem una o dos gotes de sang i la dipositem al portaobjectes.
3. Deixem secar la sang i després amb un contagotes apliquem una gota de hematoxilina.
4. Deixem secar 15 minuts i després posem una mica de aigua per a que el excés d'hematoxilina caiga sobre una placa petri.
5. Apliquem una gota d'erosina. Esperem uns minuts i cubrim la mostra amb el cobreobjectes.

Jo vaig alicar en excés hematoxilina, per això la meua imatge al microscopi era aquesta: 

Tan mateix, he investigat per internet i he trobat una molt bona imatge d'una pràctica del teixit sanguini: 

En la imatge podem observar que aquest teixit està compost per cèl·lules i plasma (90%aigua, 7% proteïnes i 3% grasa, glucosa, vitamines i gasos).
Les cèl·lues de la sang es divideixen en heritròcids, que són els que transporten oxigen; plaquetes, que són les encarregades de formar el trombos per taponar ferides; i els leucòcids, els encarregats de la defensa del nostre cos. Es divideixen en agranulòcids (monòcids o linfòcids), o granulòcids (basòfils, eosinòfils i neutròfils).
A la part part inferior esquerre, podem observar un eosinòfil i un neutrofil. A la part superior podem veure dos monòcids.


Fonts d'informació: http://www.donasang.org/que-es-la-sang/

http://www.teinteresa.es/microsite/Pregunta_al_medico/preguntas_frecuentes/compuesta-sangre_0_964704215.html

http://www.imgrum.net/tag/neutrofilo

OBSERVACIÓ DEL TEIXIT MUSCULAR

PRÀCTICA FETA EL 18/10/15

El teixit muscular és el que posibilita la contracción dels músculs i està format per cèl·lules allargades que poden contraure’s o relaxar-se quan són estimulades. El conjunt d'aquest forma, junt als ossos i les articulacions, l'aparell locomotor que és el responsable del moviment del nostre cos.

En aquesta pràctica ens disposarem a observar el teixit muscular. Per a realitzar-la necessitarem:

• Pernil
• Bisturí
• Pinces
• Tabla de dissecció
• Portaobjectes
• Cobre objectes
• Metilè
• Microscopi

Seguirem els passos següents:

1. Tallem un troç de pernil (la part de carn)
2. El posem i l'estirem un poc al portaobjectes
3. El tenyim amb unes gotes de metilè
4. Cobrim la mostra amb el cobreobjectes
5. Deixem reposar un poc la tinció i observem al miscroscopi

QUÈ PODEM OBSERVAR?

Com que jo vaig posar excés de metilè, no podia veure res a la meua pràctica. Aquestes són les imatges del meu company Christian. 

(Està al mínim augment del miscroscopi).

Podem vore com les cèl·lules del teixit muscular tenen una forma allargada i tenen una espècie de ralles dins seu.

CURIOSITATS:

El teixit muscular és el responsable del moviment dels organismes i dels seus òrgans. Està format per unes cèl·lules denominades miocits o fibre musculars, que tenen la capacitat de conrtaure's. Els miocits solen disposar-se en paral·lel formant làmines. La capacitat de contracció d'estes cèl·lules depent de l'associació entre els microfilaments i les proteínes motores que presenten les cèl·lules en el seu citoesquelet.

El teixit muscular es divideix en tres tipus: 

• Esquelètic: són molt llargues i estriades amb unes bandes perpendiculars al eix longitudinal celular. Són capacos de crear moviments voluntaris. Estan connectats als ossos per mitjà de tendons.

• Llis: conegut com a involuntari o plà.Es troben en totes aquelles estructures del cos que no requereixen moviments voluntaris com el aparell digestiu, el respiratori... 

• Cardíac: també s'anomena miocardi ja que forma les parets del cor. La seua missió és contraure's per bombardejar la sang per tot el cos. Aquest moviment és un moviment involuntari.

Font d'informació: https://mmegias.webs.uvigo.es/guiada_a_muscular.php

OBSERVACIÓ D'ADIPÒCITS

                                                                                                 PRÀCTICA FETA EL 18/10/15


Les cèl·lules que formen el teixit adipós són les anomenades cèl·lules adiposes. Aquestes són de forma redona i la seua principal característica és la seua gran capacitat d'emmagatzemar greix en els seus vacúols.

En la pràctica que hem realitzat, hem vist cèl·lules del teixit adipós d'una peça de cansalada. Per a conseguir-ho hem seguit les instruccions següents:

MATERIALS:

• Tinció (Sudan III)
• Bisturí
• Pinces
• Tabla per a dissecció
• Porta objectes
• Cobre objectes
• Una peça de cansalada
• Microscopi
• Paper de eixugar 
  
  
   

PASSOS A SEGUIR:

1. Tallar un tros fi de cansalada amb ajuda del bisturí i la tabla de dissecció.
2. Col·locar amb les pinces el tros de cansalada tallat sobre el porta objectes.
3. Aplicar una gota de Sudan III sobre la mostra que tenim al porta objectes.
4. Cobrir la mostra tintada amb el cobre objectes.
5. Amb un tros de paper, eixuguem un poc el tinte que sobreeix del cobre objectes.
6. Agafem la preparación i la col·loquem al microscopio per vore-la.

QUÈ PODEM OBSERVAR AL MICROSCROPI?

Si ajustem i enfoquem el miscroscopi, en l'augment més petit, i el mitjà, hem pogut observar aquestes imatges:

L'objectiu d'aquesta pràctica era poder observar al microscopi el teixit adipós. La principal característica d'aquest és almacenar lípids per realitzar tres funcions:

1) Amortiguar els cops que puga recibir el nostre cos i fer que els danys siguin menors.

2) Obtindre energia en cas de necessitar-la sense prendre aliments al moment.

3) Regula el nostre metabolisme

CURIOSITATS:

Com he mencionat abans, el nostre cos utilitza el teixit adipós per almacenar energia a llarg termini. Segons on es localitze el teixit es pot anomenar grassa viceral (és la que es troba de la pared abdominal), o grasa subcutània (és aquella  que es troba al davall de la pell). 












Fuentes de información: libro biología 3º ed. Santillana