DIGESTIÓ BUCAL DE L'ALMIDÓ

PRÀCTICA FETA EL 22/11/16

En la boca les alimentos son mastegats i es mezclen ab la saliva. Les alimentos trituras i insalivats formen el bol alimentari, el qual és espentat per la llengua cap a l'esofag i d'ahí és transportat a l'estòmac. En la boca trobem, entre altres, la llengua: un músucul amb gran cantitat de papil·les gustatives y la funció de la qual és mesclar els aliments i facilitar el trànsit cap a l'esòfag. En la cavitat bucal desemboquen les glàndules salivars, que secreten saliva. La seua funció és actuar com a lubricant, destruir part de les bactèries que contenen els aliments i començar la digestió química amb l'ajuda d'enzims.
En apuesta pràctica anem a comprovar com la saliva, a través de l'amilasa, comença a trancar les enllaços dels glúcids en la nostra boca.

MATERIALS:

• Mostra d'almidó
• Gradilla
• 6 tubs d'assaig
• Pinces
• Encenedor d'alcohol
• Pipeta
• Lugol
• Fehling A i B
• Saliva 
• termòmetre

PASSOS A SEGUIR:

1. Posem aigua i la calentem fins que aplegue a una temperatura d'uns 37ºC (per imitar la temperatura corporal del cos)
2. Posem saliva en els 6 tubs d'assaig i una mostra d'almidó
3. En un dels tubs posem Lugol i en l'altre Fehling A i B
4. Les quatre tubs restants les pose en l'aigua, dos durant 5 minutes i autres dos durant 10.
5. Després de que resten el temps necessàri en l'aigua, els traïem i en un posem Fehling i en l'altre Lugol.

En aquesta practica podem observar que el midó en Lugol dona positiu per la unió de les molècules.  En els dos primers tubs, tant el Fehling com el Lugol donen negatiu, per lo tant això vol dir que la saliva ha trencat part dels enllaços però no els ha desfet del tot. Tan mateix en els quatre tubs restants,  en Fehling dona possitiu però en el Lugol dona negatiu, això ens indica que la saliva ja ha desfet la mostra d'almidó que haviem posat en els tubs.

DETERMINACIÓ DE GLÚCIDS

PRÀCTICA FETA EL 15/11/16

Els glúcids son biomolècules organiques formades per carboni, hidrogen i oxigen. La seua funció és donar energia al cos. Segons la quantitat de molècules adherides, es classifiquen en monosacàrids, que són els més senzills i els que donen energia més ràpidament. Oligosacàrids, compostos de 2 a 10 monosacàrids. I els polisacàrids, són macromolècules polimèriques formades per diverses unitats de monosacàrids units per enllaços, l'energia que donen és a més llarg termini. 

En aquesta pràctica hem agafat diferents tipus de glúcids i hem comprovat quins tenen poder reductor i quins no. 

MATERIALS:

• Mostres de glucosa, fructosa, sacarosa i midó
• 8 tubs d'assaig
• Fehling A i B
• Lugol
• Pinces
• Encenedor
• Encenedor d'alcohol
• Graella

PASSOS A SEGUIR:

1. Posem unes gotes de mosta en dos tubs d'assaig, de manera que ens posem en els 8.
2. Després afegirem a un dels tubs d'assaig de cada mostra, Fehling A i després la mateixa cantitat de Fehling B.
3. Els mesclem i agitem el tub. L'agafem en unes pinces i el calentem fins que ixquen bombolles. Aleshores l'apartem i el deixem que es gele.
4. En els altres tubs afegim una gota de Lugol.

Al deixar que donen lloc les reaccions, en aquelles mostres on hem afegit Fehling, la fructosa i a glucosa, canvien el color a roig, mentre que la resta obté un color verd. 

En les mostres que hem afegit Lugol, tan sols canvia de color el midó, la resta no.

→En la pràctica que jo vaig realizar no va exir bé la part del Fehling perquè vam posar poc de reactiu, Vam obstindre aquest resultat: 

La part de darer es de Fehling i la de davant de Lugol, on sí es pot observar bé la diferència entre el reductor i els no reductors.

AIXÒ PER QUÈ PASSA?

En el primer cas, canvien a color roig aquelles substàncies que són reductores. Justament observem que són aquelles que sols estan formades per una molècula.

En el segon cas, tan sols dona possitiu el midó, que és l'únic polisacàrid.

En ambos reaccions ocorre per els enllaços de cada substància.

Per a mes informació sobre les diferents tipus de glúcids: http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/Elsglucids.htm

Fonts d'informació: http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/Elsglucids.htm

CÉLULAS MADRE PARA ESTUDIAR LA ENFERMEDAD HSCR

Hirschsprung es una enfermedad congénita. Es una obstrucción del intestino grueso. Este empuja las heces fecales a través del colón con ayuda de unos músculos, y dichos músculos son controlados por una serie de células especiales llamadas células ganglionares. Los niños que padecen esta enfermedad nacen sin estas células en el colon.
Esta enfermedad aparece en uno de cada 5000 nacidos; suele presentarse en niños muy pequeños pero también puede darse el caso en adolescentes.

Para dar solución al problema, científicos del Centro Médico del hospital de Niños de Cincinnati han usado células madre pluripotentes para cultivar tejidos intestinales humanos que tienen nervios funcionales. Los científicos han utilizado los tejidos intestinales con nervios funcionales para reconstruir y estudiar el desorden severo del nervio intestinal.
Las nuevas oportunidades de investigación que también nos trae este estudio es la posibilidad de realizar estudios más profundos sobre la salud nutricional, la diabetes, las enfermedades intestinales graves y los cambios bioquímicos en el cuerpo.

Los investigadores sometieron a las células madre pluripotentes humanas a un baño bioquímico que desencadena su formación en tejido intestinal humano en una placa Petri, que genera organoides intestinales humanos tridimensionales. Para estos, diseñaron un sistema nervioso: generaron células de cresta neural en un plato aparte que fueron manipuladas para formar células precursoras de los nervios entéricos. La mezcla adecuada de ambos hizo que crecieran juntas de forma parecida al desarrollo del intestino fetal.
Los intestinos y nervios diseñados fueron trasplantados en ratones de laboratorio con sistemas inmunes suprimidos. Los tejidos funcionaron y se estructuraron de una manera similar al intestino humano natural.

Fuentes de información: http://www.phmk.es/disenan-tejidos-intestinales-humanos-y-nervios-funcionales/
http://bio-cord.es/noticias/celulas-madre-estudiar-enfermedad-hirschsprung/
http://www.gikids.org/files/documents/digestive%20topics/spanish/HIRSCHSPRUNG-Spanish.pdf
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001140.htm

https://es.familydoctor.org/condicion/enfermedad-de-hirschsprung/

OBSERVACIÓ DE LA SANG

PRÀCTICA FETA EL 15/10/16

La sang és un teixit líquid que recorre l'organisme a través dels vasos sanguínis, per on transporta cèl·lules, i tots els elements necessàris per dur a terme les funcions vitals. Una de les funcions de la sang és regular el transport de l'oxigen i l'eliminació de l'anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal.

En la pràctica d'avui hem intentat vore les cèl·lules que composen la sang. Per això necessitarem:

• Agulla estèril de 4mm
  
• Alcohol
• Cotó
• Portaobjectes
• Cobreobjectes
• Eosina
• Hematoxilina
• Contagotes
• Placa petri
• Microscopi

Seguirem els passos següents:

1. Agafem una peça de cotó i li posem alcohol per desinfectar-nos un dels dits.
2. Amb l'agulla ns punxem i traïem una o dos gotes de sang i la dipositem al portaobjectes.
3. Deixem secar la sang i després amb un contagotes apliquem una gota de hematoxilina.
4. Deixem secar 15 minuts i després posem una mica de aigua per a que el excés d'hematoxilina caiga sobre una placa petri.
5. Apliquem una gota d'erosina. Esperem uns minuts i cubrim la mostra amb el cobreobjectes.

Jo vaig alicar en excés hematoxilina, per això la meua imatge al microscopi era aquesta: 

Tan mateix, he investigat per internet i he trobat una molt bona imatge d'una pràctica del teixit sanguini: 

En la imatge podem observar que aquest teixit està compost per cèl·lules i plasma (90%aigua, 7% proteïnes i 3% grasa, glucosa, vitamines i gasos).
Les cèl·lues de la sang es divideixen en heritròcids, que són els que transporten oxigen; plaquetes, que són les encarregades de formar el trombos per taponar ferides; i els leucòcids, els encarregats de la defensa del nostre cos. Es divideixen en agranulòcids (monòcids o linfòcids), o granulòcids (basòfils, eosinòfils i neutròfils).
A la part part inferior esquerre, podem observar un eosinòfil i un neutrofil. A la part superior podem veure dos monòcids.


Fonts d'informació: http://www.donasang.org/que-es-la-sang/

http://www.teinteresa.es/microsite/Pregunta_al_medico/preguntas_frecuentes/compuesta-sangre_0_964704215.html

http://www.imgrum.net/tag/neutrofilo